Percepcions
Escrit per Joan F. López Casasnovas | 24 Jul, 2007M'assabent per una carta a un periòdic que un alt càrrec de l'OMS anomenat Michel Repacholi, director de camps i efectes electromagnètics (en telefonia mòbil, línies d'alta tensió) ha estat cessat del seu càrrec –potser sí que n’ha dimitit- en reconèixer que va cobrar dels grans lobbies energètics per fer informes esbiaixats i parcials. Així negaven empreses privades i governs els efectes electromagnètics perjudicials sobre la salut d’aquesta mena d’instal·lacions.
El lector que signava la carta es lamentava de la manca de presència de notícies com aquesta en els mitjans de desinformació, que omplen aquests dies pàgines i pàgines amb les vacances dels famosos i els fitxatges mediàtics. Per ventura sí que ens hem assabentat (del tot?) de les dues trames de concessió irregular de permisos de residència i treball des de la Subdelegació del govern espanyol a Barcelona. Alguns presumptes implicats sense escrúpols, des del poder dels seus càrrecs, haurien propiciat les malifetes d’una xarxa mafiosa russa. Coses que passen...
En el programa d’humor-actualitat Caiga Quien Caiga, de Tele 5, amb motiu del debat sobre “el estado de la Nación”, feien entrevistes pel carrer i demanaven a la gent que situassin de major a menor importància cinc problemes a què els espanyols. Va ser curiós perquè al madrileny barri de Salamanca una senyora encara prou jove els organitzava així: 1- Terrorisme. 2- Immigració. 3- Educació. 4- Habitatge. 5- Futbol. A cada rètol col·locat el locutor replicava. Terrorisme? Sap vostè, però, que tant es preocupa per la ETA i per Al Qaida (bé: ella ho ficava tot dins el mateix sac), que a Madrid l’any passat hi va haver un poc més d’assassinat o mort violenta per setmana i que fins aquell dia d’enguany ja hi ha hagut 26 morts per mor de violència assassina a la capital d’Espanya? Sap vostè que a dia 13 de juliol al Regne d’Espanya ja duim 43 accidents laborals amb resultat de mort? I que el cap de setmana del 14 i 15, han estat 25 els accidents mortals en carretera? Açò no semblaria preocupar a la guapa senyora, tan esverada pels etarres. Evidentment, la percepció és molt subjectiva i ve a coincidir amb l’obsedit Rajoy per a qui el principal problema d’Espanya rau en el fet que el Govern de Rodríguez Zapatero no mostra les actes de les reunions amb ETA. I, per cert, sabia vostè que des de fa molts mesos (i toquem ferro!) sempre que hi ha hagut una notícia sobre ETA ha estat per anunciar alguna reeixida actuació policial?
Quant a la immigració, motiu de fort malestar segons aquella, el locutor de negre i ulleres estil CQC, es permet preguntar als espectadors si aquestes senyores no s’han adonat, entre d’altres coses, de qui els va a fer les feines de casa… Sovint s’associa immigració amb amenaça als ciutadans de l’estat que l’acull. Però no, possiblement, amb el mateix grau. Des de Madrid estant, no fa tanta por la immigració hispanoamericana que, per exemple, la marroquina, xinesa o senegalesa. Encara que no ho sembli, els experts diuen que l’amenaça és percebuda no tant des del punt de vista cultural, sinó perquè es tem que els nouvinguts puguin afectar el benestar de la població del país receptor. Unes pors força discutibles des del punt de vista econòmic. En general, aquests nouvinguts representen mà d’obra jove i, si són regulars, cotitzen i ajuden a mantenir l’envellit estat de benestar europeu. La premsa ens informa del superàvit de la Seguretat Social a Espanya gràcies a la regularització de la immigració il·legal (dades del 2005).
L’educació també va malament; però no creguéssiu que es tracta del fracàs escolar o de la inadequació de l’oferta educativa. Que no! Que va malament degut a aquesta maleïda assignatura nova (que encara no ha començat, però que la seva influència ja es fa notar com el baf mefític que anuncia l’arribada de la plaga); es referia, per descomptat, a l’Educació per a la ciutadania, que alguns bisbes creuen que soscavarà els fonaments de la Moral, o sigui, segons l’esquema neocon de pensament únic, de la moral catòlica. Però evidentment no té per què ser així. A qui fa por la llibertat?
Pel que fa al quart lloc per a l’habitatge, apostil·lar era fàcil: - Com es nota, senyora, que vostè viu còmodament en aquesta barriada alta!
Deixem, per últim, el futbol, la pregunta sobre el qual no era per comprovar que la Selección Nacional no interessa al 54% dels espanyols; de fet, els apassiona molt més la competitivitat de la Lliga, amb els nacionalismes expressats millor pel Realíssim o pel Barça o quins siguin els colors que hom preferesqui. Açò del futbol, si el feien sortir, devia ser per accentuar la broma.
Ara bé, deixant enrere l’anècdota suara referida, no descobriré el Mediterrani si dic que la percepció està mediatitzada i que és bona la dita popular que ens adverteix contra els qui ens volen fer veure del blanc negre o donar figues per llanternes (que encara és més surrealista). Una vegada demanaren a Antonin Artaud, autor del “teatre de la crueltat”, per què la crueltat? Artaud explicava que el nostre món ha creat en el camí de la civilització una ordenada barbàrie; la civilització no ha fet més que posar cuirasses a la sensibilitat, cobrir defensivament la nostra sensibilitat contra el dolor, obligant-nos a admetre tot aquest dolor, tota la injustícia, tota la maldat com a natural, al compte de l’essència humana, i sancionant aquesta maldat com a bona en l’ordenació d’unes normes. Si aconseguíssim, diu Artaud, fer evident aquest dolor per la sensibilitat, el dolor plenament conscient, immediat, intens com en el moment que ens enganxam el dit en una porta, i s’arribés a elaborar ens els homes una veritable sensibilitat, cap home no podria suportar el dolor. D’aquí que, per al dramaturg francès, vivificar el dolor, fer-ne un ritu, era obrir una porta a l’esperança.
Potser no seria perdre el temps aturar-nos a pensar un poc aquestes paraules.
Publicat al Diari de Balears (20/07/07)
Joan,independientemente de que grupo mediatico manipule las entrevistas,(desde el grupo prisa lo hacen con bisturí fino) o que la hagan desde el barrio de Salamanca o desde Sarriá de Barcelona,el terrorismo de ETA tiene una magnitud de primer orden.En primer lugar porque atenta de forma premeditada contra la vida de las personas y contra nuestro marco democratico y de convivencia,y con una forma de actuar puramente fascista y criminal.
En cuanto al señor Zapatero,aunque se le conceda el beneficio de la duda,su actuación no ha podido ser mas nefasta,puesto que,en un tema tan delicado como es el terrorismo,no tenia que jugar a escenificar la soledad del PP en el parlamento,y si fué ese el camino que escogió,lo menos que podia hacer ahora, es informar,como minimo, los partidos democraticos.