Des de la certesa de saber que una societat no canvia del dia a la nit, explica les aspiracions del grup electoral a tenir incidència en les polítiques ciutadanes. Acabada la seva intervenció la gent entra a la Biblioteca per escoltar la interpretació d'una mitja dotzena de cançons en la veu excepcional de C. Barber, una jove de grans dots interpretatives acompanyada a la guitarra i al timbal de percussió per l'exdirector general de Cooperació del temps del pacte, en Llorenç Llabrés. Un acte modest i senzill. Ni sales d'hotel amb canapès, ni discursos emfàtics i agombol de dirigents «nacionals» del Partit. No hi assisteixen tres o quatre centenars de persones, a penes n'hi ha dues o tres desenes i hi ha fillets que corren pel pati. Tampoc no hi ha despeses sumptuàries sufragades a càrrec de les donacions d'empresaris generosos. El candidat que encapçala la llista ens estalvia de sentir la línies mestres del programa; açò sí, convida els assistents a escoltar amb atenció tots els programes i sentir degudament els debats; demana, tanmateix, que la gent no es refiï dels partits nacionals que volen implantar el bipartidisme oficial, el qual durant la campanya farà ostentació dels diversos plomatges com les aus reials o els paons durant l'època del festeig: molta ufana en la rivalitat, però és sabut que acabaran ballant junts un tango ajustat o ballant la «dansa del centre» (tots dient que pesquen els seus vots en la centralitat, tots acabant per acceptar la raó imposada. S'oblida massa sovint que després dels trons i llamps de la campanya i de la pluja de vots, es constituiran els consistoris i renaixerà la calma.

No em negaran que la d'IA és un acte de campanya si més no atípic. La poesia no fa votera i determinades polítiques fan gitera (vòmits, arcada, rebessegues...). Els poetes no salvaran res, ni els mots ni els mobles. Però malaurat del poble qui no tengui poetes; aquest poble haurà callat definitivament!

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Així de global i solemne ho declara l'article primer de la Declaració Universal dels Drets Humans. Agafant cadascuna d'aquestes tretze paraules per encetar sengles paràgrafs, na Maite Salord confegeix unes reflexions, que serveixen de presentació d'un llibret ben singular: la participació de 28 poetes menorquins en un projecte auspiciat per la Amnistia Internaciona -Menorca i propiciat per la subvenció econòmica de la Caixa Colonya, una institució que no és homologable amb les financeres habituals, perquè aquesta assegura que els estalvis dels seus impositors esdevindran productius en inversions segures de no afavorir despeses d'armament, d'explotació infantil, d'explotació del medi ambient..., garantia d'un estalvi ètic.

Amnistia Internacional, doncs, ofereix una mostra de poesia de bona qualitat d'uns artistes de la paraula (també hi ha il·lustracions de D. Boettcher i la portada del llibre és de Nuria Román), els quals amb diferents estils mostren el seu compromís amb els drets humans. El llibre ha estat coordinat per Pere Gomila i, segons ell mateix va explicar en l'acte de presentació (16/4/07), reuneix tres generacions de creadors menorquins: nou noms pertanyen a la generació dels anys 70-80, tres en són anteriors a aquesta i els altres setze són de la generació més jove. És possible que no hi siguin tots, però és segur que els que hi apareixen no n'hi ha cap de fallat.

La temàtica que apareix a «Tots els éssers», com no podia ser altrament, fa referència a la pau i a la guerra i als refugiats, la tortura, els presoners, l'imperialisme i l'armamentisme. També hi trobam la lluita per un món millor, per la llibertat, per la memòria històrica, pel dret a una mort digna, per la igualtat, pel respecte a les llengües minoritzades o oprimides, per la preservació del llegat natural de la Terra i contra la censura, els maltractaments, contra el poder, l'afany de possessió, la por a l'altre o al diferent. Tot és dit breument i intensament, com cal que s'esdevengui en poesia, el compromís de la qual és concreta en l'humanisme, en tot el que afecta l'ésser humà. Un sonet de Pere Gomila encerta a expressar, en els dos tercets finals, el denominador comú del conjunt de tota l'obra recollida: Per l'avidesa, l'odi ja ha fruitat / i els dies ens esclaten de grisor, / de fúries i d'angoixa i combat. // Contra el disseny d'un món ple de dolor, / la paraula que salva en dignitat, / els drets humans posats en acció.

M'agrada llegir llibres com aquests que Amnistia Internacional-Menorca ens posa a les mans, prèvia una modesta contribució econòmica a la seva causa: són bons de llegir i conviden a múltiples relectures; el seu format permet que els duguem dins la butxaca i podem passejar amb ells tot subratllant amb un bocí de llapis els versos més reeixits. Em fa content veure que aquest nou recull de poesia confirma el bon moment que passa aquest gènere literari a la nostra illa i que amb ell es continua una tradició d'experiències col·lectives amb participació d'escriptors i artistes plàstics, que vam començar cap al finals dels anys 70 uns quants enderiats (entre els quals, l'amic Gustau Juan i jo) amb els Quaderns Xibau «Per la Defensa del Territori» i, més tard, «Per la Pau i la Vida».
Els quaderns Xibau, avui en mans de l'IME són tota una altra cosa. Els tretze llibres que composen fins ara la col·lecció Xibau de poesia editada per l'IME -més que no una segona etapa de Xibau, és una col·lecció nova que, de fet, respon a criteris, objectius i possibilitats ben diferents- s'han cuinat mitjançant la Secció de Llengua i Literatura del nostre Institut. Crec que no exager si dic que aquests «xibaus» tenen una qualitat notable, una presentació perfectament acurada i una producció tranquil·lament exportable com a signe de normalitat cultural.

[Publicat a Diari de Balears, el 4 de maig de 2007]