Fets, fets i no paraules, que les paraules se les endú el vent. Aquells desmenteixen o confirmen aquestes. Açò ho sap tothom i especialment ho hauríem de saber els ciutadans en els afers de la vida pública. Ja en pot fer el Govern balear, de propaganda de l'Estatut renovat que acaba d'entrar en vigor si després l'actuació que manifesta deixa els principis solemnes en poca cosa més que paper banyat. Vegeu què ens diuen aquests dies des de la Conselleria de Presidència (o de Propaganda?) del Govern de les Illes Balears. Les falques radiofòniques proclamen que el nou Estatut ens aportarà «més autogovern, més participació, més igualtat i més finançament».

Tal vegada serà així en el futur; alguns bé que ho voldríem. Però els dos primers punts, si més no, són desmentits amb una freqüència insultant. El cas que motiva aquest comentari és ara la tramitació inicial dels projectes per construir dos parcs eòlics entre els termes municipals de Ferreries i es Mercadal. Benvingudes les energies alternatives a un país que passa en escreix els límits de la sostenibilitat, fins i tot els que ens vam comprometre fa una pila d'anys a Kioto. Però deixau-nos dir on hem de situar-ne les instal·lacions, que, tractant-se de molins de 120 metres de verticalitat, quan els col·loquin a la cota 208, tindran una alçada igual a la del cim de la muntanya del Toro, cor espiritual i «pirineu» únic de Menorca. Vull dir que l'impacte paisatgístic d'aquests gegants serà llegendari, digne de constar entre els encantaments recollits per Francesc d'Albranca. Rialles farien al seu costat els que envestia el cavaller Don Quixot de la Manxa! Home, no; no els col·loqueu aquí, dins una ANEI i obrint carreteres de 8 o més metres d'amplada que passin pel mig de sagrats alzinars druídics de Menorca, la balear petita!

Però no. Ni autonomia municipal ni insular ni un be negre amb potes rosses. El Govern de totes les Balears i de les Pitiüses juntes vol decidir sense escoltar ningú. Bé, sí que escolten i pacten, segons sembla, amb els promotors. I on queden les competències plenament transferides als Consells en urbanisme i ordenació del territori? I el PTI, on anirà a parar? No se l'ha de respectar com a norma que marca la voluntat política del govern de Menorca? Ubi sunt, ai las!, les neus antany? Promeses són flòbies / que cauen del cel / i en terra no hi deixen / ni aigua ni re -sentencien els versos del nostre clàssic «Foc i fum», la sarsuela costumista de Mestre Joan Benejam.

L'enginyeria política del Consolat de Mar, seu del Govern a Palma, sembla que ha actuat així. Primer els promotors intenten captar les voluntats dels alcaldes de Ferreries i des Mercadal amb promeses substancioses (gratuïtat de l'enllumenat públic sense data límit; potser qualque afegit més...). Com que els governs municipals no piquen, s'hauran d'atendre a les conseqüències.

Segon, aprofitant que la Llei de pressuposts permet un reguitzell de modificacions legislatives («vejats miracles» de la Llei d'acompanyament), el 27 de desembre de 2006 hi colen una puntual modificació de la llei del sòl rústic, de 8 de juliol de 1997: res, poca cosa, només una nova disposició addicional que faculta el conseller competent en matèria d'energia del Govern de les Illes perquè reguli el procediment administratiu aplicable per a l'autorització i la declaració, en concret, d'utilitat pública energètica de les instal·lacions d'energia solar fotovoltaica. Açò sí: «la ubicació de les quals haurà de ponderar-se amb els valors naturals de l'àrea on hagin de ser instal·lades». Continuem, que la cosa promet. La declaració d'utilitat pública energètica de les instal·lacions d'energia solar fotovoltaica implicarà entre altres efectes que el Govern podrà autoritzar l'establiment o pas de la instal·lació sobre terrenys de domini, ús o servei públics o patrimonials de l'Estat, de la comunitat autònoma, dels consells insulars, dels ajuntaments...

En la mateixa disposició, i com qui no vol la cosa, s'eximeix tant els consells com els ajuntaments d'exercir les competències que tenien en matèria de llicències, autoritzacions i informes, etc.

I, finalment -el doble salt mortal-, diu que fins a l'aprovació d'una llei reguladora del règim del sòl i de l'habitatge (o sigui ad calendas graecas o déu sap quan), les previsions contingudes en aquesta disposició seran d'aplicació a les instal·lacions d'energia renovable (solar fotovoltaica, eòlica, biomassa i d'altres)». Fixem-nos que fins aquest moment només es parlava de «fotovoltaica», però ara -fantàstica prestidigitació!- es fa extensiva a altres: així hi podran entrar els molins de vent de l'empresa que vol ubicar-los a la zona ANEI de Menorca, perquè aclareixen (i és el final) que s'estan referint a les instal·lacions «que s'hagin d'ubicar en qualsevol tipus de sòl». I punt. Ja hem fet el «mecano» jurídic. I ara: a aplicar la llei!

D'aquesta manera, el Govern balear sostreu l'autonomia municipal i la del Consell. Ho fa per llei, una argúcia jurídica, sí. Que no ens vénguin ara a parlar de més autogovern i més participació al nou Estatut. No ho practiquen. Per cert, van armar un esvalot amb la possible declaració de Parc Nacional per a la zona de tramuntana de Menorca, on curiosament hi ha prevists aquests projectes medioambientals. Llavors, van exigir al Ministeri de Cristina Narbona que, primer de tot, tingués en compte la voluntat de tots i cadascun dels propietaris afectats. Per què, doncs, no ho fan així ara? Vistes les coses en perspectiva, es comencen a entendre millor: quins interessos defensa el Govern balear amb aquests projectes? Els interessos generals dels menorquins o el general interès de l'empresa multinacional que promou els projectes? Aquest Govern del PP no deixa que els menorquins decidim on volem situar les instal·lacions d'energies alternatives, tan necessàries d'altra banda. La ciutadania té dret a participar i a decidir autònomament el paisatge que volem protegir d'actuacions desmesurades.

Una coa per acabar. El conseller de Treball del govern Matas, el menorquí Cristòfol Huguet, ha sortit a camí a tan malèvoles interpretacions tot acusant a la vegada el Govern del Pacte de Progrés, que ja és història, d'haver delimitat en el Pla Director Energètic de 2002 la zona ara qüestionada. El titular d'Ordenació del Territori del Consell de Menorca, Marc Pons, acaba de manifestar, però, que l'altre fa trampa: ha superposat dos mapes que no eren superposables. Les paraules se les endú el vent i... embolica que fa fort!

[Publicat a Diari de Balears, el 23 de març de 2007]