EL PETIT OKUPA

Et diuen okupa,

Amic meu, petit,

perquè és a un pessebre

bres de palla humil,

on néixer a la vida

t’hi has decidit.

Okupa, preocupes

a qui té el delit

de cases i pisos

ben buits mantenir.

Ton pare i ta mare

són uns peregrins

que peregrinegen

pels tràmits mesquins

d’un cens que els de Roma

fan als palestins.

Són ordres estrictes

que s’han de complir.

I a Betlem arriben

trescant els camins

cercant un hostatge

per passar la nit.

Llarga és la vesprada

i tota esquitxada

d’estels fredolics,

del desembre històric

que ens du Jesucrist.

Toquen a les portes,

vesí per vesí…

Les portes els tanquen,

no hi troben amics.

Tanta malaurança… !

Quins temps més inics !

Per llogar una casa,

per llogar un mal pis,

per trobar habitatge

amb colgues al llit,

calen vuit-cents euros

al mes… Impossi-

ble que un mileurista

pagui un lloguer així.

No hi ha rostre amable

perquè... a on mai s’és vist

que a aquells sense sostre

qualcú els acollís!

Provietat privada,

-insensible al trist!-

la llei protegia

-la llei és dels rics!

Propietat sagrada

no vol llar ni fills.

Allà hi ha una cova

que uns pastors han dit

que s’hi refugia

bestiar embalbit.

El fred estrenyia

la pell del neguit.

Josep i Maria,

ja s’hi fiquen dins:

Ella embarassada,

que el part ja és aquí.

A en Bep i na Míriam,

ningú els acollí,

llevat d’un bou rònec

i un mul somerí.

L’infant que naixia

la fosca va obrir.

De dins l’establia

una llum va eixint

que surt de Maria

quan alleta el Fill

mentre que la vara

de Josep floria

com si fos abril.

Et diuen okupa,

Amic meu, petit,

perquè és a un pessebre

de Betlem, humil,

on et decidies

al món a venir.

Pere Xerxa

Nadal 2006