En l'acte del jutge se sol·licita expressament que l'equip de govern s'abstengui de qualsevol procediment de legalització. Tot fa pensar que estam davant un nou capítol de lluita contra la corrupció; és clar que sí, però aquest no és «vora mar», sinó interior, i ve d'estona.

Crec, doncs, que no hi ha connexió directa amb la moguda d'Andratx o amb la que també ha de passar per Eivissa, si més no per l'ajuntament de Sant Josep, on aquest consistori governat pel Partit Popular té l'arquitecte Antonio Huerta imputat per delictes mediambientals, segons informa la premsa.

El tema dels hortals defuig el cas de presumpta prevaricació, que imputa igualment dos càrrecs del mateix equip de govern de PP-PMQ, sinó que és una altra cosa. El mes d'octubre de 2003 vaig publicar en aquest mateix diari un article en què em feia ressò de la via legalitzatòria que obria el PTI de Menorca per a aquesta mena de «betlems» que des dels anys 80 ençà no han parat de créixer dins el municipi ciutadellenc. El 1981 afectaven 8 milions de metres quadrats i el 2002 n'eren 17'3, la qual cosa és prou indicativa que el fenomen no es va aturar. Llavors escrivia: «...els especuladors han fet història amb governs d'uns o altres colors polítics i concretament aquells especuladors fa estona que van plegar: després de trossejar finques i vendre-les a bocinets, van completar els negocis especulatius, butxaques plenes.

Els governs municipals progressistes (1983-87 i 1987-1991) van intentar aplicar sancions, ajudats per un Consell Insular que només subsidiàriament podia actuar per delegació. Les competències en disciplina urbanística residien en darrera instància al Consolat de Mar, on ja s'encarregaren els diferents governs de la dreta, presidits per Gabriel Cañellas d'embullar el fil jurídic perquè la cosa no avançàs amb eficàcia. Els especuladors multats (em sembla que la cosa no passava dels 35 milions de pessetes) van recórrer aquelles sancions davant tots els tribunals. I la cosa es va perdre pel túnel del temps...».

El ciutadà no pot deixar de ser escèptic sobre els resultats a què pot arribar l'actual recerca, no sols per la manca de precedents en la persecució de delictes d'aquesta mena, sinó també per l'angoixosa precarietat de mitjans amb què la justícia ha d'actuar. Pensem que la informació per a les diligències prèvies l'han de fornir dos agents de la Policia Local que l'ajuntament cedeix perquè s'adscriguin a la unitat judicial.
Algú es podrà demanar per què s'actua a Ciutadella i no a cap altre municipi on hi ha hagut parcel·lacions il·legals paleses i negocis especulatius de molt de greix. Per què, a més, quan les forces polítiques majoritàries havien arribat a acords «polítics» per passar pàgina a lustres de desgavells...? Bé, els motius se m'escapen. S'ha d'actuar a tot arreu, és clar; però el fet que s'hagi començat per un lloc i no per altres no pot ser causa de nul·litat, o sigui excusa per no actuar enlloc. A la gent que no hi va guanyar absolutament res dins tanta corrupció consentida, no li hauria de fer gens de gràcia que durant tanta estona s'hagi tingut tolerància amb els qui estaven al marge de la llei, amb resultat de costos econòmics seriosos i importants greuges comparatius.

Els termes concrets dels acords no els conec; la intenció de posar ordre és indiscutiblement bona. Ara bé: la gent sotmesa a la legalitat, que és la immensa majoria, no devia veure amb bons ulls una llei de punt-i-final que no arribàs a escatir les responsabilitats d'uns i altres (els especuladors que van comprar a preu de rústec i van vendre a un preu molt superior; els compradors que, tot i estant-ne advertits que no ho podien fer, construïen i transformaven en regadiu el secà; els tècnics municipals que no informaven o ho feien malament; els polítics que ho consentiren...)

De tota manera, l'actuació del jutge hauria de merèixer per part de la societat tot el respecte i suport, desitjant només que aquesta vegada es pugui anar fins a baix i, sobretot, arribar fins a dalt en la cadena de responsabilitats. D'una vegada per totes, trenta anys d'espera hauran valgut la pena si els infractors més grans arriben a ser enxampats (si se'm permet de dir-ho amb aquest mot, més propi de l'argot de la màfia).

Un Estat de Dret no es pot quedar mans plegades davant la corrupció. Ha d'actuar en defensa dels interessos generals. Si les coses haguessin funcionat com tocava, hauria estat el mateix ajuntament que hauria perseguit la il·legalitat. De què es poden queixar ara? En un Estat de Dret no té sentit entrar en distincions entre delinqüents comuns i els altres, com va fer el Molt Honorable President del Parlament de les Illes Balears, Sr. Ramis, perquè o hom és delinqüent o no n'és, i prou; allò de delinqüents polítics era quelcom que es feia servir durant el franquisme quan l'Estat de Dret senzillament no existia. I pel que fa a l'Estat «policial», com qualifica Zaplana el moment viscut actualment, només caldria recordar-li que el deure de la Fiscalia és la de perseguir el delicte i agafar el delinqüent.

[Publicat a Diari de Balears, el 22 de desembre de 2006]