Doncs, em sembla que no ha passat. En canvi, a la Gran Bretanya de Tony Blair ha hagut de ser el Parlament, amb els vots de diputats del seu mateix partit, el que vetàs unes lleis antiterroristes que vulneren la constitucional presumpció d'innocència i que pretenia prolongar la detenció sense càrrecs durant noranta dies. On són a la França actual les bases republicanes de la llibertat, igualtat i fraternitat? Com pot un govern modern constitucional referir-se a immigrants de segona i tercera generació? I el concepte de ciutadania constitucional, no s'aplica? Açò per no referir-nos a Itàlia; allà, l'home més ric, que té pràcticament totes les televisions i part de la premsa al seu servei, governa i malda d'introduir lleis que li garentesquin la impunitat. No quedàvem que uns mitjans de comunicació plurals són un requisit necessària per formar i informar una opinió pública lliure, sense la qual no hi ha democràcia possible?

Es veu que en matèria de constitucionalitat, així a Alemanya, França, Itàlia... com a Espanya, els qui més s'escridassen solen ser els que més incompleixen: recordem-los els drets constitucionals al treball digne, a l'habitatge per a tothom, al medi ambient saludable, a la participació democràtica a través de partits que siguin democràtics en el seu funcionament, a la igualtat, a la llibertat d'ensenyança... Per cert, on diu la Constitució que els centres no públics hagin de tenir «obligatòriament» finançament públic? On diu la Constitució que s'hagi d'ensenyar «Música», «Religió», «Matemàtiques», «Geografia», etc. obligatòriament en el sistema públic? Si, en efecte, no ho diu, serà decisió dels poders públics considerar aquestes matèries curriculars o no. Una cosa és garantir el dret dels pares per tal que els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb llurs conviccions i una altra que la matèria de religió (catòlica, islàmica, cristiano ortodoxa, protestant, budista, etc.) hagi de comptar o no entre les matèries avaluables. Alerta, doncs, a l'hora de parlar d'inconstitucionalitats!

Em ve al cap el poema Un pi, de Pere d'A. Penya (Palma, 1823-1906), que parla d'un arbre que han deixat caure enmig del camí i ni el batle ni ningú no el toca, molesta a tothom, però qui protesta rep aquesta resposta: -És que el pi és del Marquès de la Mamerra. (...); és que així li convé al senyor Marquès. Llavors, l'interpel·lant acota cap: -Ah!... Si així li convé al senyor Marquès,/ fe't comptes, caminer, que no he dit res! Qui té poder per fer-ho, es salta la llei com un vulgar saltataulells. El doctor en història Guillem Rosselló Bordoy publicava un article (Lleis d'obligat compliment...?, Balears, 6/11/05) que incidia en aquest tema. Recordava, per exemple, la prohibició de col·locar publicitat comercial i qualsevol classe de cables, antenes i conduccions aparents als monuments declarats d'interès cultural, que fa la llei 16/1985 de Patrimoni Històric al seu article 19, el qual així mateix prohibeix tota construcció que alteri el caràcter dels immobles declarats BIC o en pertorbi la seva contemplació. Entre d'altres situacions de dubtosa legalitat l'autor es referia a la façana de l'Ajuntament de Palma i al Consolat de Mar, d'on pengen els ornaments lluminosos de Nadal, però aquests no són els únics casos. Passegem pels carrers i places dels nostres pobles a veure què passa amb els edificis singulars; amb les il·luminacions de zones del barri antic -tot ell declarat bé d'interès cultural pels seus valors històrics i artístics- o els comerços instal·lats als baixos dels edificis d'interès cultural, amb els rètols respectius i les exposicions permanents de souvenirs damunt les voreres durant els mesos de bonança. Com escriu Rosselló Bordoy, «si rere la legislació, per bona que sigui, no hi ha una ferma voluntat d'aplicar-la, és, de manera clara i llampant, una llei d'obligat incompliment».

Tenim les orelles podrides de sentir exclamar alguns asfaltadors compulsius, que volen més carrils a les carreteres, que aquestes es col·lapsen i que no són prou segures. Culpabilitzen el Consell de Menorca per no fer igual que els Consells de Mallorca i d'Eivissa i Formentera, que estan governats pel Partit Popular i Unió Mallorquina. Sens dubte, convé mantenir en bon estat i millorar el ferm i el traçat de les carreteres; però és un argument fal·laç lligar-ne la seguretat a la construcció d'autopistes i autovies. Hi ha un fet del qual quasi ningú no parla i és que la llei prohibeix circular a més de 90 km/hora per una carretera comarcal i aquesta llei no es compleix. Ho puc comprovar cada vegada que vaig de Ciutadella a Maó i viceversa: 45 km. a 100 o 120 per hora..., t'avancen per guanyar... cinc minuts? Tots hi guanyaríem en seguretat si aquesta llei es complís. És clar que de lleis en tenim tantes que hi ha qui ha dit «en seu parlamentària» que algunes es fan per poder practicar l'esport de saltar-se-les. Pens, en efecte, en la llei de normalització lingüística, en aquella que parla dels cables als centres històrics, etc. La llei que sí que es sol complir inexorablement és la llei de l'embut i aquella de la qual només se'n coneix un article: el 26! (Diu l'article 26 que en un cas de compromís el califa pot passar-se pels dallonses totes les lleis del país...-cantava La Trinca).

Quan la setmana passada vaig escriure sobre l'aparició de dues fundacions públiques per impulsar polítiques turístiques a Menorca; la del Govern, feta per pontejar (lligin-ho bé, amb o i amb ena, per favor) el Consell Insular, i la del Consell, que no pot fer ponts ni coves, ja que comptarà segurament amb recursos més tost escassos, llavors jo ignorava que el Govern balear té una Fundació similar constituïda a les Pitiüses. Allà només n'hi ha una, però no és privada -com la de Menorca-, sinó pública, feta amb el vistiplau del Consell d'Eivissa i Formentera, que fins i tot en té la presidència. Com és possible? El Consell de Menorca sempre l'ha reclamada així i vet aquí que allò que no ha estat possible al nord de Mallorca, sí que és possible al sud. Per què?

Conta Francesc Massip -«Un quasi espill de vida»: Fast i espectacle en l'entrada de l'emperador Carles a Mallorca (1541) [Randa, 36; 1995]- que els Jurats de Mallorca havien fet construir un pont de fusta per on havia de passar l'emperador. A banda i banda de l'arcada hi havia la representació al·legòrica de les Illes: «Maiorica» en figura d'una reina agenollada sobre unes muntanyes i una ciutat envoltada de mar, amb l'àncora i dofí a les mans, divisa d'August i símbols de la seguretat i la prudència; «Minorica» i «Ebusos» en forma de dones agenollades que sostenien, ambdues, un elm amb abelles «que mostraven fer mel» entrant i sortint per la visera, i a la cimera una copa plena de bresques amb el rètol «Favum», expressió de l'obediència dels súbdits i de llur diligència i ordre.

Exemplar al·legoria, que manté tota la seva vigència! De fet, les illes encara romanen postrades davant del poder imperial. Potser l'única diferència rau en què Menorca ja no pot ni sostenir la copa o elm de les abelles, que compartia amb Eivissa. Senzillament, no la hi deixen. Qui no la hi deixa? Doncs, la Reina major o sigui el Govern amb seu a la ciutat de Mallorca, que fa molts anys devia deixar caure l'àncora i el dofí de les seves mans foradades, però que encara no ha perdut la posició genuflexa.

[Publicat a Diari de Balears, el 18 de novembre de 2005]