A risc de ser massa agosarat, aquí van unes quantes vies d'intervenció política en el camp cultural: la creació d'instruments de foment i d'acollida oberta, la consolidació de les prioritats políticament justificades i l'oferta de canals de comunicació i divulgació.

Els grans instruments institucionals, per raons òbvies, només els poden fer i mantenir les administracions. Qui, sinó, podrà promocionar les biblioteques, els museus, els arxius, les escoles, els laboratoris, els auditoris, els teatres...? Hi ha malestar a Ciutadella pel tancament del Born durant tres anys? Quants de ciutadellencs que s'escandalitzaran perquè la gala dels premis Born hagin de desplaçar-se a Maó durant un parell d'anys, s'indignen per la vergonya del teatre tancat o perquè l'actual ajuntament no hagi fet cap passa efectiva per construir l'auditòrium promès? Aquestes grans instal·lacions no són només espais físics; s'han d'entendre sobretot com a instruments actius, indispensables perquè els creadors hi puguin treballar lliurement.

Sembla que s'hauria de prioritzar la despesa pública en el funcionament d'aquests contenidors i en els seus continguts més que no en les subvencions puntuals a cada activitat, massa sovint equivocades per desconeixement o per inclinacions sectàries. I cal actuar amb decisió quan es tracta de llevar la pols a institucions presumptament culturals o a associacions que ni la democràcia ha aconseguit modernitzar. Cal esmentar exemples d'associacions «familiars» del poder?

De vegades, les administracions, després de construir unes instal·lacions, s'han oblidat de la seva utilitat, de fer-les funcionar a ple rendiment: museus sense doblers per a activitats i adquisicions, escoles especialitzades que no funcionen, teatres que no aconsegueixen programacions estables, etc. No seria, doncs, millor aplicar aquestes polítiques que no les inclinades a les subvencions per aconseguir unes adhesions curtes i poc significants?

Ja sabem que hi ha molta feina a fer i que els doblers escassegen per a segons quines coses. Potser mai no n'hi haurà prou; però mentrestant, caldrà establir prioritats i aquestes han de ser consensuades, conegudes i avaluables. D'aquí la importància dels Consells de Cultura (municipals, insulars, autonòmics), el Consell Escolar (quin poc cas li han fet en açò del trilingüisme!), el Consell Social de la Llengua (al cel sia o als llimbs per obra i gràcia de Fiol i companyia!), el Consell de les Arts, etc., sempre que aquests siguin representatius i operatius, útils i eficaços.

Una de les coses més significatives d'un govern és precisament el tipus de cultura que promou. Ara que en economia els partits -si més no els majoritaris- són igualment liberals, almanco en les polítiques de cultura i d'ensenyament podrien mostrar diferències significatives. És possible que fer arxius i biblioteques no doni vots, i tanmateix, no per açò deixen de ser necessaris.

Pel que fa a la divulgació (democratització) de la cultura, és un fet que les nacions petites i sense Estat necessiten que les seues cultures pròpies participin en les vitalitats de les cultures més poderoses. Acceptarem que açò no ho poden fer els creadors individualment. Exposicions, traduccions, participació a certàmens i concursos, edicions de llibres i catàlegs, suport econòmic i intel·lectual..., tot és bo i profitós.

Finalment, no deixaré aquestes reflexions culturals sense fer esment al problema que em pareix més important: el de l'ensenyança. Tal vegada si sabéssim incidir fermament en aquest camp, reformaríem també tot el sistema de la cultura per la via d'una societat més exigent. Aquestes són polítiques els resultats de les quals només es veuen a mitjan i a llarg terminis.

Els polítics més xerecs estan pensant massa en el cos a cos, en el present immediat i no demostren cap interès més enllà del talec dels vots cada quatre anys. Per açò són mals polítics. D'aquests, n'hi ha molts. Dels altres, dels que pensen en el futur i planifiquen a més llarg termini, n'hi ha tan pocs que quan en surt qualcun haurien de repicar les campanes.

[Publicat a Diari de Balears, l'11 d'agost de 2006]