Deute extern i deute ecològic
Escrit per Joan F. López Casasnovas | 10 Jun, 2006Aquests dies es parla molt d'emigració. El degoteig de subsaharians a les costes canàries no ens hauria de fer perdre de vista que la gran majoria dels immigrants entren per les fronteres europees i pels aeroports. N'entren més en un dia per aquestes portes que no en pasteres en una setmana. Convé contrastar els 4.000 que l'any passat van arribar en pasteres amb els més de 300.000 arribats per vies diguem-ne més normal.
El que passa és que el gruix d'europeus de l'est, orientals i hispanoamericans no és notícia, mentre que els de pell més fosca, que s'embarquen a les platges del Senegal, susciten tantes alarmes. Per cert que, d'aquests drames humans no se'n parla quan l'atenció dels mitjans de comunicació es centra un cop a l'any a la cursa de motos i cotxes coneguda per «Rally París-Dakar». Hi ha, doncs, molta hipocresia en aquests temes.
Tot ésser humà té dret a emigrar cercant el seu benestar material i espiritual. En açò, la declaració universal dels drets humans presenta dèficits escandalosos entre allò que es diu i allò que es fa. Com en quasi tot. Clar que s'han de regular els processos migratoris; però convindrem que no serà amb vaixells de guerra i helicòpters com s'aconseguiran solucions justes.
Generalment, s'admet que per evitar que la gent hagi d'emigrar dels seus països (i ningú abandona sense dol els paisatges nadius, ni els pares, germans i amics) els països rics han de fomentar el desenvolupament dels endarrerits per vies de solidaritat més efectives que els crèdits FAD, sovint tapadores de comerç d'armes i altres negocis bruts. Una de les vies estudiades consisteix en la condonació de l'anomenat deute extern.
Actualment, els països del tercer Món estan pagant set vegades més del que estan cobrant en forma d'ajuts per al desenvolupament, per culpa de la fórmula dels crèdits, que l'únic que fa és sobretot imposar interessos sobre la quantitat inicial. Amb dades contrastades, l'any 2001 els països del Nord van transferir als països del Sud uns 51.000 milions de dòlars en concepte d'ajuts , mentre que els països del Sud van tornar en concepte de deute uns 358.000 milions de dòlars.
D'aquesta manera, el deute es converteix en una nova forma de colonialisme: ja no són necessaris els exèrcits per espoliar i imposar nous models econòmics a aquests països. Davant un deute impagable, més espoli de matèries primeres, petroli, gas, fusta, minerals, etc. I així funciona -és un dir!- el «neoliberalisme salvatge».
La Llei espanyola de deute extern està en la seva fase final de tramitació parlamentària. Tot i així, el seu contingut encara no arriba als mínims imprescindibles per assegurar que, una vegada aprovada, serveixi per assolir un canvi real en la vida de milions de persones i avançar cap a la fi de l'etern problema del deute extern. Per això crec que en aquests moments crucials del debat parlamentari, el paper dels grups que asseguren una majoria al Congrés i al Senat és essencial. Els programes electorals dels grups d'EU-ICV, d'ERC i del PSOE contenen compromisos importants amb la lluita contra la pobresa. Aquests compromisos han de reflectir-se també en l'activitat parlamentària i l'actual tramitació de la Llei de deute extern és un moment clau. És urgent que la majoria parlamentària es posicioni en l'última fase de la tramitació i advoqui per assegurar que la Llei asseguri condonar el deute fins al màxim possible permès pels acords internacionals existents. En l'actualitat, Espanya es fa encara enfora d'esgotar aquest marge. També hauria de desvincular la conversió de deute dels interessos comercials espanyols, tal com demanen algunes importants organitzacions. Aquesta Llei ha d'obeir a un principi de solidaritat i compromís amb la lluita contra la pobresa, per açò han de prevaler els interessos dels països més pobres sobre els nostres propis, d'una manera semblant a com dins l'Estat espanyol es reclama la solidaritat de les comunitats més riques envers les més empobrides. En tercer lloc, la nova legislació hauria d'adoptar mesures concretes per evitar que la nostra ajuda al desenvolupament, a través dels crèdits FAD, generi nous deutes. No serveix de res condonar deute amb una mà i generar nou endeutament insostenible amb una altra. La Llei ha d'evitar que açò es produeixi.
Per acabar, no oblidem que nosaltres tenim amb el Tercer Món una
altra mena de deute degut al dany causat sobre les poblacions d'aquests
països. És l'anomenat «deute ecològic», aquell que fa referència a
l'explotació de reserves naturals i també a les càrregues que s'imposen
quan s'aboquen en aquests països aquelles deixalles que ningú no vol,
com per exemple, les indústries químiques més contaminants i les dels
residus nuclears. Segurament, hauríem de fer-nos una pregunta: qui és
qui deu a qui?
[Publicat a Diari de Balears, el 9 de juny de 2006]


Té remei? Penso que de moment no! N'hem de trobar el desllorigador! El sistema econòmic, salvatgament liberal, porta a l'exclusió de territoris i continents sencers. Hi ha els xinesos disposats a treballar per cinc cèntims i un plat de llenties i fent créixer, la deslocalització d'indústries que esdeven, un cau immoral de guanys. El més trist és que nosaltres, -a voltes involuntàriament-, som clients d'aquest sistema. Sabrem muntar plataformes d'objecció al joc brut? Tant de bo!. Mentre haurem de donar cobertura social, de vivenda, d'ensenyament, de treball, de benestar, al flux immigratori que no s'aturarà. Tindrem poder econòmic les autonomies, per escometre una feina tan ingent, urgent, important i indispensable. Vet aquí, una de les preguntes que faig!. En el teu article hi ha d'altres temes, el nou sistema colonial a través del deute,
-l'explotació ecològica-, etc., també et faig costat en les teves inquietuds.