I la biga en l'ull propi
Escrit per Joan F. López Casasnovas | 15 Abr, 2006Arran de l'estrena de la versió cinematogràfica d'Obabakoak, entrevistaven per la ràdio Bernardo Atxaga i deia que per a ell «no hi ha universals; només particulars que s'assemblen. L'universal respon a un desig de sistema, a una necessitat humana de trobar elements comuns més enllà de la diversitat».
La setmana passada vaig escriure sobre la corrupció política a Marbella i a d'altres indrets. El tema té moltes derivacions i moltes anses per on agafar-lo. Es cerquen culpables. No només en són els polítics inculpats, venia a dir. La culpa es pot repartir també entre els qui amb el seu vot van fer possibles aquells governs de corruptes. Però, que jo sàpiga, no és possible inculpar tot «el poble de Marbella» per aquell estat de coses. Que no es pot generalitzar la culpa és un fet assumit des d'un determinat prisma ètic. Açò que escric ve a compte pel fet que amb massa frivolitat «la gent» feim servir estereotips que resulten del tot injusts. És allò dels bascos «etarres», els catalans garrepes, els espanyols orgullosos, els andalusos graciosos i vessuts, etc. No. Pujant a un nivell més greu: ni els alemanys van ser culpables del nazisme (encara que molts alemanys el fessin possible), ni els iraquians eren assassins com el qui en fou president (encara que alguns milers visquessin prou bé instal·lats al règim de Saddam Hussein), ni els nord-americans són tots igualment responsables d'haver fet possible que un president com George Bush desencadenàs una guerra horrible des de la mentida sistemàtica i al servei d'interessos molt particulars... Sabem que aquesta mena de paral·lelismes podrien continuar. De fet, és temptador continuar-los. Si és ver que no es pot culpar la societat espanyola en general d'haver «suportat» ('aguantat', 'patit'; però també 'donat suport') durant quaranta anys un dictador sanguinari com el general Franco, tampoc s'hauria d'acceptar que Milòsevitx fos Sèrbia (tot i que molts ciutadans d'aquell país li haguessin donat suport). I si Milòsevitx va passar pel Tribunal de la Haia, allò on fa poc va aparèixer mort, per què no hi havia de passar el triplet de les Açores (Bush, Blair i Aznar)?
Si la responsabilitat sobre un acte sempre és individual, la culpabilitat i la sanció també han de ser-ho. Ho comentava en un article interessant el professor Norbert Bilbeny, per a qui si l'acte dolent és de molts, caldrà inculpar-ne i sancionar-ne molts. Però culpar un col·lectiu sencer indiscriminadament no és just ni té base acusatòria; és una forma atàvica de pensar, que remet al temps en què tot era cosa de famílies, clans, dinasties, pobles amb la benedicció o la maledicció divines. En el progrés de l'ètica hem de reconèixer-hi que s'hagi esborrat el mite de la culpa generalitzada.
Ja sé que l'estereotip ens duu a pensar que tot Sicília, que és l'excepció berlusconiana del mezzogiorno esquerrà, és Corleone i que Corleone és Bernardo Provenzano, el cap de la Cosa Nostra que, estant en plena situació de recerca i captura -increïble però cert!- s'havia fet operar de pròstata a Marsella a càrrec del sistema de salut italià. A Bernardo, la policia l'ha enxampat, després de seguir-ne la pista quatre dècades, curiosament un dia després que Silvio Berlusconi, caient en la pròpia trampa electoral parada, hagi perdut («sembla», que a Itàlia mai no es sap) les eleccions. Podem tenir, açò sí, una idea feta de Sicília, aquesta gran illa tan llunyana i propera al paisatge i paisanatge d'altres illes mediterrànies, amb mafiosos, especuladors i contrabandistes. No cal haver llegit Il Gattopardo, del príncep Giuseppe Tomasi di Lampedusa, o les millors novel·les de Leonardo Sciascia. N'hi ha prou de llegir els diaris: el mateix Estat italià calcula que el 85% dels comerços sicilians són extorquits per la Cosa Nostra; les màfies mouen a Itàlia sumes equivalents al 9'5% del seu PIB.
Té raó el professor d'ètica en això dels atavismes. Uns atavismes que encara són massa presents en les formacions espanyoles de dreta i de centreesquerra, que configuren la representació d'una gran majoria política. Aquí està en vigor una llei de partits que exclou del joc democràtic una formació basca pel fet que alguns dels seus membres hagin justificat o donat suport en qualque ocasió a la lluita armada. Un pervers maniqueisme, especialment actiu durant les legislatures passades, ha volgut escindir la societat entre demòcrates i violents, nacionalistes i no nacionalistes, donant per suposat qui eren uns i altres, malgrat que els definidors, que denunciaven la palla dins l'ull d'altri, no reconeguessin la biga dins el propi. Encara més: en un Estat de Dret, la presumpció d'innocència és sagrada. Les maledicències que s'arriben a fer circular pels mentiders dels pobles són un verí letal per a les persones que en són víctimes. Pocs se n'escapen. Tanmateix, el poble no té la culpa de comptar entre els registrats al seu padró d'habitants persones tan dolentes.
[Publicat a Diari de Balears, el 15 d'abril de 2006]
"Aquí està en vigor una llei de partits que exclou del joc democràtic una formació basca pel fet que alguns dels seus membres hagin justificat o donat suport en qualque ocasió a la lluita armada."
Això li hauries de dir al Fernando Savater o la Gotzone Mora que han hagut d´anar amb escoltes.-
tingues per cert que un xarnego com en Luis Camarero no hauria pogut fer tanta enrenou si li hagués tocat viure al País Basc.
Perqué te costa tant obrir els ulls i tan sols anomena les coses com són: ETA, Mafia i batasuna són el mateix.
i els nacionalistes de balears sou llepaculs d´aquests mafiosos.