L’any 1987 el musicòleg Xavier Moll i Camps va publicar un feix de «Cançons Populars Menorquines», recollides pel seu avi Francesc Camps i Mercadal, (núm 7 de la col·lecció Capcer, que edita l’Institut Menorquí d’Estudis). L’estudi de Xavier Moll al conjunt de les peces editades i comentades me sembla interessantíssim. (Segueix)

N’Andreu Murillo va morir dimarts passat dia 5 de juny a Maó, la mateixa ciutat que, feia setanta-set anys, l’havia vist néixer. M’estalviaré de comentar la seva personalitat, àmpliament coneguda arreu de les Illes Balears i al món cultural dels Països Catalans; d’altra banda, persones més competents podran valorar el mèrit de la seva obra. Jo en tenc prou a dir que durant anys va ser un referent inexcusable per a qualsevol qui volgués aproximar-se al coneixement de la cultura i la societat menorquines.
 (Segueix)

Alguns diaris han duit dilluns unes pàgines publicitàries en què es diu que «Demà la vida serà millor que avui». Qui ho diu assegura que «res no ens preocupa tant com el futur dels nostres fills» (i tatxa ostensiblement el prefix «pre» de «preocupa»). Passant full, veig que ho diu Acciona i que el seu compromís és de reduir l'1% del CO necessari, diu, per frenar el canvi climàtic en el món. Assegura Acciona que és líder mundial en energies renovables, etcètera. I en acabar, el missatge accepta el repte: «...potser no ho tindrem fàcil, però el que no tenim és temps per perdre».

 (Segueix)

El periodista Joan Oliver publica dia 28 un breu en què, basant-se en els resultats electorals que es coneixien en el moment de tancar el seu ordinador, anunciava la majoria absoluta del PP a les Illes i certificava el fracàs de «l'aposta dels nacionalistes per formar coalicions amb l'esquerra més extrema». En l'edició del mateix dia 28, al diari AVUI, on escriu Oliver, es recollien les dades que donaven un triomf aclaparador al partit de Jaume Matas. Però la cosa a les Illes no va anar així. Després d'un llarguíssim temps en què els ordinadors de la Conselleria d'Interior, al davant dels quals s'hi asseia Rosa Estaràs, semblaven no processar dades (si més no, no les reflectien en pantalla), va venir el moment en què de cop, com si es desembossàs un albelló, el PP perdia la majoria absoluta al Parlament i amb ella també als Consells de Menorca, Eivissa i Formentera.

 (Segueix)