La tercera trobada de glosa i vers improvisats (i II)

Escrit per Joan F. López Casasnovas | 24 Nov, 2006
Vaig escriure divendres passat de la III Trobada de glosadors, celebrada a Menorca el 10 i 11 de novembre passats i em referia a la presència de tres representants dels més coneguts d'entre tots els poetes orals improvisats hispanoamericans, mítics ja, gràcies a la ploma de José Hernández (1834-1886). Són els payadores de la Pampa, els gauchos, que el Río de la Plata no separa sinó que uneix, «hermanando dos banderas / debajo de un mismo canto». (Segueix)

La tercera trobada de glosa i vers improvisats (I)

Escrit per Joan F. López Casasnovas | 17 Nov, 2006

El cap de setmana passat es va celebrar a Menorca la III Trobada de glosa i vers improvisat. Al costat dels glosadors menorquins i mallorquins, confirmant la tasca excel·lent que realitzen, respectivament, les associacions «Soca de Mots» i «Canonge de Santa Cirga», la gran novetat d'enguany ha estat la presència de tres payadores.

 (Segueix)

Iberisme a Portugal

Escrit per Joan F. López Casasnovas | 10 Nov, 2006
El Parlament basc va repetir el passat dia 3 de novembre un debat ja celebrat el 1990 quan es va pronunciar en defensa del dret d'autodeterminació de la societat basca. Aquest cop la proposta venia d'Eusko Alkartasuna i d'Ezquer Batua (Izquierda Unida) i tenia el pretext de felicitar Montenegro per «exercitar el dret de tot poble a decidir el seu futur». El portaveu d'EB-IU va manifestar que el reconeixement del dret a l'autodeterminació podia ser el detonant per desbloquejar el procés de pau a Euskadi, que ara mateix sembla haver entrat en un atzucac mal de superar. (Segueix)

En el centenari del músic Xostakòvitx

Escrit per Joan F. López Casasnovas | 6 Nov, 2006

Dilluns dia 25 de setembre es va complir el centenari del naixement del músic rus Dmitri Xostakòvitx. A poc a poc, es comencen a saber coses d'aquest compositor, que tenia 11 anys quan va tenir lloc la Revolució d'Octubre i va decidir quedar-se a l'URSS, probablement satisfet per l'èxit que havia obtingut la seva Primera Simfonia escrita als seus 18 anys. No va seguir, doncs, el camí de l'exili, que conegueren compositors com Rakhmaninov, Prokòvief o Stravinski, sinó que la idea d'un art «socialista-realista», que s'imposava per raons de caràcter ideològic, va fer que aquest jove músic àvid de novetats i experiències esdevingués capdavanter al seu país de la música heroica i tradicional.

 (Segueix)