Es lesionen Samuel Etoo, o Maxi López, Petrov, Ronaldo..., han d'estar prop de cinc mesos a poder tornar a jugar i hi ha un desori general. La premsa en parla com si s'hagués produït un tsunami; els telediaris s'obren amb la notícia, que s'imposa a la resta d'actualitat i la ràdio no deixa de parlar-ne tres o quatre vegades al dia durant setmanes. Per a un crack de l'esport competició, un trencament de lligaments pot ser una tragèdia de dimensions incalculables. Però si ens ho miràvem fredament, els esportistes estan més exposats a tenir lesions que no hi haurien d'estar altres ciutadans als seu llocs de feina.

 (Segueix)

Escoltar parlar la gent sempre sorprèn. Enmig d'un carrer cèntric de Ciutadella dues senyores d'una setantena d'anys xerren i, tot passant, sent: -«És una vergonya. A empentes els faria davallar de dalt la Sala». Uep! Vaig parant orella com qui retarda el pas i dissimuladament escolt: -«... Perquè jo, veus, sempre he votat es Partit Popular. Però aquests que hi ha ara, com aquests jo no ho havia vist mai... «L'altra senyora gosa a demanar-li: -«Idò i per què els votes?» - «I ves -contesta aquella indignada senyora-, i qui vols que voti? es socialistes? Mira, jo continuaré votant el PP; però a aquests que hi ha ara, a coça i becollada els faria davallar s'escala de s'ajuntament». (Segueix)

A les legislatives de 1979, un cartell de fons roig fosc demana el vot per al PSUC (la falç i el martell i les quatre barres) i a la part de dalt amb lletres grogues «Visca Catalunya»" (primera línia) «para todos» (segona línia). Al bell mig del cartell, en foto en blanc i negre, una dona d'una trentena d'anys que et mira frontalment i que somriu; darrere ella un fillet de cinc o sis anys queda mig embolicat en una bandera catalana, el pal de la qual enarbora. Només un petit detall en color damunt el jersei de la dona: un adhesiu que mostra l'escut de la Generalitat i el verd-i-blanc de la bandera andalusa.

 (Segueix)

Sovint hem sentit a dir o hem llegit que l'art reclama més atenció. La mirada va a la recerca de noves sensacions i harmonies. Hi ha artistes que aconsegueixen fer-nos veure més realitat o allò que es pot trobar més enllà de les aparences. L'art també reclama més atenció pública, social i mediàtica en un context que sembla cada vegada més dominat per la frivolitat, la superficialitat i la immediatesa. Aquests dies a la sala d'exposicions del Roser, de Ciutadella, es pot visitar la mostra dels treballs realitzats pels alumnes dels Tallers Municipals d'Arts Plàstiques i Visuals que recullen diferents pràctiques artístiques (ceràmica, escultura, espart, restauració, fotografia, teixits).

 (Segueix)