"Dones i sabates. El paper de la dona en el procés de la indústria del calçat a Ciutadella de Menorca (S.XX) "és un llibre que apareix a l'aparador de la bibliografia actual que té la condició femenina com a punt de referència temàtica. És el resultat d'un estudi rigorós, lúcid i amarat d'un feminisme intel·ligent, que, elaborat per Montserrat Marquès Marroquín, el 2001 va merèixer el XVè premi F. de B. Moll d'investigació, convocat per l'Institut Menorquí d'Estudis i l'Ajuntament de Ciutadella. L'ha publicat recentment el mateix IME a la col·lecció «Cova de Pala», dedicada a monografies històriques i socials, i ja és el núm. 19 d'aquesta sèrie.

 (Segueix)

«Queda prohibit d'utilitzar contra persones civils la fam com a mètode de guerra (...). Queda prohibit d'atacar, destruir, confiscar o deixar fora d'ús béns indispensables per a la supervivència de la població civil». Les implicacions de l'article 54 del Protocol addicional I de 1977 a les convencions de Ginebra són ben clares: els bombardeigs de centrals elèctriques a Gaza per part l'exèrcit israelià, el bloqueig de les poblacions civils i els càstigs col·lectius contra elles es mostren com el que són: crims de guerra.

 (Segueix)

A la vista dels esdeveniments que es succeïen a Espanya, el 23 de juliol de 1936 el dirigent de la IV Internacional. Trotski escrivia unes notes molt crítiques respecte a la política seguida pels Fronts Populars europeus (França, Bèlgica i Espanya). Segons ell, «com més conciliïn els dirigents del Front Popular les contradiccions de classe, més explosiu i convulsiu serà el caràcter que revestirà el futur, més sacrificis costarà al proletariat, manco estarà aquest en condicions de defensar-se del feixisme» («España, 1936-39», Obras, 3; Akal, 1978). (Segueix)

El 1558 ha passat a la història de Menorca com «s'Any de sa Desgràcia». La destrucció de Ciutadella durant aquells dies de juliol, la sang vessada en la defensa de la llar i la pàtria, el posterior esclavatge i exili dels captius (d'entre 3.500 i 4.000 en una illa que no en tenia més de 10.000 aleshores!), la reconstrucció d'una ciutat i d'una illa que els menorquins no volgueren abandonar malgrat que el Rei Nostro Senyor així els ho recomanava..., tot aquest esforç heroic necessitava certament d'un poble unit, capaç de fer front a tanta malvestat i desastre.

 (Segueix)