Actualment a Barcelona es du a terme una iniciativa teatral considerable: 'L'alternativa dels 70' és un cicle que vol rescatar aquells autors els quals, entre la caiguda del franquisme i la negació del teatre de text, van quedar relegats a estrenes d'una sola funció i l'obra dels quals ara és poc representada i malament coneguda. El segon lliurament d'aquest cicle, després de 'Magnus' de Jordi Teixidor, escrita en 1992 i estrenada en desembre passat a la Sala Beckett, ha estat 'Un baül groc' per a Nofre Taylor de Alexandre Ballester, presentada a mitjan mes de gener en el Nou Tantarantana. La nova posada en escena d'aquesta obra del dramaturg de sa Pobla m'ha fet venir a la memòria la representació que se'n va fer a la nostra illa l'any 1974 per part la Companyia Delfín Serra, en la seva segona època en què fou operativament dirigida per Gonçal Pons Moldel 1972 al 1980.

Guard una nota de dietari que aquest 14 d'abril d'enguany em sembla bé de recuperar. Hi deia: - En complir-se el setantè aniversari de la proclamació de la II República espanyola, la gent d'Esquerra de Menorca-EU va organitzar un acte d'homenatge als republicans menorquins que van viure les angúnies de la guerra incivil i els patiments de la duríssima repressió franquista.

Arran de l'estrena de la versió cinematogràfica d'Obabakoak, entrevistaven per la ràdio Bernardo Atxaga i deia que per a ell «no hi ha universals; només particulars que s'assemblen. L'universal respon a un desig de sistema, a una necessitat humana de trobar elements comuns més enllà de la diversitat».

Si no em falla la memòria, era l'any 1988 quan el PSOE, que governava amb l'Entesa de l'Esquerra de Menorca (EU-PSM) el Consell menorquí, va encarregar a una empresa anomenada «Estratègia Local» un informe sobre l'organització política i administrativa de la institució insular. L'interès d'aquell informe era molt escàs, els mals que arrossegava llavors el CIM eren prou coneguts pels qui habitaven la casa del Camí des Castell -els d'índole administrativa eren molt menors en relació als de caràcter polític, derivats del constant boicot que li feia el Govern de les Illes Balears, que presidia Gabriel Cañellas.

Dia 20 de març han arribat -la data en punt- travessant el cel de l'Àfrica. Ja són aquí les orenetes, o oronelles, que al meu poble es diuen vinjolites. Anunciant la primavera d'estiu, que enguany es presenta amb una puntualitat civilitzada, retxen l'espai blau mentre s'esquitxa de vermell fort l'herba venturera de les rotondes, que la conselleria d'obres públiques ha col·locat a cada cruïlla de les vies de ronda: les roselles primerenques. I ja hem canviat l'hora. Que exigent que ve la primavera!