El liberalisme té límits. I un dels camps que volen limitar els Estats aparentment liberals, com França, és el de la Cultura, conscients com són els de la francofonia que, deixant el mercat dels productes culturals en total llibertat d'acció, el peix gros -en aquest cas, USA i el món anglosaxó- acabarà menjant-se els petits. I si la cultura francesa té la consideració de peix petit front al tauró gegant americà, què n'haurem de dir de cultures com la nostra, sotmeses a un doble pressing: el global de les indústries culturals d'expressió anglosaxona i l'estatal de la cultura espanyola?

 (Segueix)

Nom d'una torre de guaita, actualment amb un casal adossat, al nord del terme municipal de Ciutadella, a la zona marítima de Cala'n Blanes, Cala'n Brut, Calespiques, Cala'n Forcat, es Pont d'en Gil i es Pou de sa Cigonya. (Segueix)

M'ho van dir i no m'ho podia creure. Hi vaig anar a posta i vaig comprovar que era ver. El Govern balear ha senyalitzat la Ronda Sud de Ciutadella i s'ha inventat un topònim nou que mai no hem dit: 'Sa Trinitat', amb article salat.

 (Segueix)

Passàvem a l'Institut balanç del trimestre, ja amb les notes posades. Un alumne, en representació d'un grup, contestava amb evasives i ambigüitats les preguntes compromeses. Què opinava de l'ambient del curs el grup que ell representava? Responia: és que opinar a favor o en contra modificaria l'ambient que hi ha? I dels professors? Doncs deia que són el que són i encara que digués que són dolents no per açò millorarien, o sigui que millor dir que ho fan satisfactòriament i tots contents... -contestava amb una certa insolència.

 (Segueix)

Si fos cert que l'home és captiu de les seves paraules i senyor dels seus silencis, seria millor callar. I si haguéssim de fer cas a Wittgenstein, els silencis serien, endemés, eixordadors. Però em neg a acceptar aquesta captivitat i crec més tost que hom esdevé captiu dels seus propis errors i disbarats, i de les falsedats i mentides que pugui haver dit. No obstant açò, qui parla clar i amb el cor net, qui diu ver o almenys malda de trobar la veritat, no es fa presoner de res; ben al contrari, exercint la llibertat, segurament pot arribar a ser més lliure.

 (Segueix)

«España es una nación de ciudadanos libres e iguales», ha dit Mariano Rajoy a Madrid a la concentració del PP en suport a la Constitución. M'agrada açò de «ciudadanos libres e iguales». (Ara tenc dubtes de si l'adjectiu «lliures» fos realment pronunciat). Deu ser que som a la fi a una nova Espanya. (Segueix)

Al cor podrit d'Europa, decorat amb esvàstiques,
xarrupen còctels d'odi militars assassins,
com pujats al 'Valhalla' amb música de Wagner,
al pit llurs creus de ferro amb les fulles de roure lluint.
Per tot arreu arpades de l'àguila bicèfala
arrasen nacions, i esdevenen botxins
aquests déus de la guerra mossegant drets dels pobles
i encenent les fogueres per la Terra amb llurs crims. (Segueix)

«A la ciutat alegre de Maó,/ la meva ciutat blanca,/ veuràs a cada casa dos forats/ amunt de la façana,/ on el paleta penja la bastida,/ amor de cordes clares». En el poema 'La llar', Gumersind Gomila (Maó, 1905-Perpinyà, 1970) evoca el lloc on va néixer, una casa que els menorquins (o més tost les menorquines) solien periòdicament emblanquinar. (Segueix)