La Trinitat
Escrit per Joan F. López Casasnovas | 27 Des, 2005M'ho van dir i no m'ho podia creure. Hi vaig anar a posta i vaig comprovar que era ver. El Govern balear ha senyalitzat la Ronda Sud de Ciutadella i s'ha inventat un topònim nou que mai no hem dit: 'Sa Trinitat', amb article salat.
Així figura dues vegades “Camí de sa Trinitat”. És aberrant, perquè els menorquins “instintivament” (tota llengua és instintiva per als parlants que la tenen com a pròpia) sabem quan hem d'emprar un o altre: l'article “salat” derivat d'ipse, ipsa, ipsud (ES, SA, antic SO) i l'article “literari” derivat d'ille, illa, illud (EL, LA, antic LO). Així que tots sabem que a Maó hi ha La Mola, a Ferreries La Marcona, as Mercadal El Toro i a Ciutadella La Pallaresa... i La Trinitat. Per tant, el camí que duu cap a aquest lloc ha de dur el nom del lloc sense manipulacions. L'article “el” i “la” no és cap desconegut en el nostre sistema lingüístic. És més: la nostra tradició escrita sempre ha utilitzat aquest article en registres formals. Trobam, per exemple, “la pobla del Mercadal”, “el Castell de Sant Felip”, “la Cavalleria” encara que parlant en pla diguem es Mercadal, es Castell i es lloc de sa Cavalleria i naturalment així també es poden escriure... En canvi, empram sempre l'article literari: a) en el nom de les hores: la una, les quatre, les dotze; b) davant noms referits a coses o éssers únics caracteritzats pel seu volum, grandesa o respecte: el món, la Mare de Déu, el bisbe, el dimoni, l'amo, el cel, la mar, la catedral; c) davant noms de classes o modalitats de productes, costums, danses, etc.: peres de la nau, torró de la reina; d) dins frases fetes, expressions adverbials: a la fresca, a les bones, posar fil a l'aguïa, a la merda, a la bona de Déu, a la dreta i a la torta; e) en el llenguatge dels mariners: pescar a la fluixa, a l'encesa, la pena, el car; f) alguns topònims: El Toro, La Miranda, La Mola, L'Anticrist, La Trona...
Pel cas que comentam, La Trinitat té la doble condició de topònim singular i de dogma religiós que ha merescut respecte ...fins que ve el Servei de Carreteres del Govern Balear i perd el respecte a la toponímia, als científics experts (el passat cap de setmana hi ha hagut un col·loqui d'Onomàstica a Ciutadella, que ha denunciat el perill en què es troba aquest patromini intangible), als menorquins i.... a la Santíssima Trinitat.
Suposem, amb la millor voluntat del món, que tot ha estat un error lamentable. Si és així, que ho rectifiquin ràpidament. Però si ho han fet a posta, les institucions menorquines (Ajuntament de Ciutadella i Consell Insular) no dubt que recorreran, si cal, a la via judicial per defensar la identitat menorquina: la llei ens empara i s'ha de fer complir. O és que es tracta d'una nova “bilingüització” capriciosa i mal intencionada?
Per acabar, els defensors a ultrança de les “modalitats” també podrien queixar-se pel mot CEMENTIRI, que apareix també en els rètols de la via de ronda sud ciutadellenca. El mot ve del llatí tardà coemeterium amb significat de 'dormitori', provinent d'un verb grec (khoimao, 'jo jec'). Personalment no em fa nosa que el Govern balear en aquest cas hagi optat per una forma estàndard i majoritària en català. Però convé que es sàpiga que el mot CEMENTERI, amb E oberta tal com ho deim a Menorca (i a Mallorca, a Cardós i Vall Ferrera, al País Valencià i a Tortosa, al Rosselló i Conflent) és tan correcte com l'altre, que es diu del Principat a la Cerdanya i també a Andorra, Tremp, Organyà, etc. De fet, en català medieval apareixen des del primer moment les dues variants.
Joan F. López Casasnovas
Ciutadella, 19 de desembre de 2005
