A Menorca, i crec que també a Mallorca, la personalitat d’en Vidal és prou coneguda. Aquest astrofísic, que té tot l’aspecte del savi despistat, és també un gran promotor cultural, ànima de l’Enciclopèdia de Menorca - un dels esforços culturals més notables a la Menorca contemporània- i gerent de l’Institut Menorquí d’Estudis. Si en Pla fos viu, quin “homenot” n’escriuria! Ell ha estat present durant anys a molts esdeveniments que han configurat la Menorca contemporània. Vidal Hernàndez, en retornar-nos imatges d’un temps que abasta el anys que ens traslladaren del franquisme opressiu irrespirable a l’actual democràcia limitada i “realment existent” (1973-1980), ens gratifica amb el do de permetre’ns, per poc que ens hi posem seriosos, accedir al coneixement de nosaltres mateixos, de les generacions que vam viure aquell moment i que avui en podem fer balanç. I amb una certa dosi de lucidesa, esdevenir un poc més lliures.

Però qui no connecti amb aquesta mirada retrospectiva, en observar aquest feix de fotos, hi podrà descobrir, si més no, un panorama menorquí farcit de detalls importants per entendre la cultura menorquina d’avui: personatges i paisatges, com ara els d’un mític Primer de Maig a sa Roca; la multifacètica activitat de les Joventuts Musicals; la normalització lingüística i l’extensió de l’ús social de la llengua catalana; la recuperació dels glosats i altres formes de cultura popular; els concerts multitudinaris i els muntatges teatrals; les festes populars quan els carrers i places eren àmbits públics de revolta i de vitalitat desbordant; els inicis dels moviments de renovació pedagògica i les escoles d’estiu, l’aliança fèrtil entre literatura, arts plàstiques i música que feia convergir la creativitat poètica al servei d’ideals emancipadors i amplament solidaris; l’activisme febril de les entitats plenes de vigor i ànim (Obra Cultural, cine-clubs, Ateneu, JJ.MM., GOB, AA.VV., etc.); els primers passos dels organismes democràtics polítics i sindicals, el Congrés de Cultura Catalana, l’estudi científic interdisciplinari de la realitat menorquina, llavor que fou de l’Enciclopèdia de Menorca; les idees germinals del que havia de ser deu anys després l’Institut Menorquí d’Estudis…

Es tracta, sens dubte, d’un univers bigarrat dins del nostre microcosmos illenc en un determinat moment històric, que pot semblar esplèndid, i passau-me’n el to hiperbòlic si vos assegur que ho és. Pensàvem en una escola pública, laica, democràtica i de qualitat; integradora i menorquina…Una escola de ciutadania: ciutadans ben informats, cívicament responsables, crítics, participatius en els deures, en les tasques solidàries i en les festes i alegries de la vida. I des de l’honestedat intel·lectual, l’estimació a la cultura catalana, tant si era la pròpia dels ciutadans menorquins com si era l’adoptada pels nou vinguts amb voluntat d’integrar-s’hi. Allò ens permetia somiar un futur en plenitud, una cultura cívica amb democràcia i autonomia.

Trobam també un denominador comú a tots aquests factors exponencials i no és altra que l’amistat d’unes persones (moltes de les que podem reconèixer en aquest material fotogràfic) que van empènyer el carro en una direcció determinada. És més: gosaria a dir que l’empenyien en la direcció correcta: cap a objectius socràtics que lligaven bé cultura, democràcia i llibertat. Tot era urgent i necessari, i anava tan accelerat que es pot dir, llogant la idea al poeta Pere Rovira, que llavors “dilapidàvem imminències”. Volíem fer, amb la democràcia, un país culte, una Menorca autònoma i de progrés, amb eines i oportunitats culturals per a tothom.

La feina de Josep Miquel Vidal, alt i omnipresent amic, ben disposat i afable, sempre amb la Konica preparada, no és per enfangar-nos de nostàlgia; ben altrament, ens l’ofereix més tost amb la voluntat generosa de continuar brindant a favor de la vida i dels ideals que sempre valdran la pena.

(Publicat a Diari de Balears, 9 de novembre de 2008)