Una tragèdia clàssica
Escrit per Joan F. López Casasnovas | 17 Ago, 2008- A Ciutadella de Menorca, la tragèdia està instal·lada dins les cases consistorials des de fa anys. Els desgavells a l’ajuntament s’han anat produint com un malefici ...
No són els elements de l’actualitat els que decideixen la qualitat d’un text dramàtic, sinó que aquest s’aguanta damunt pilars d’ordre moral i polític i sobre la construcció de la pròpia dramatúrgia. Tanmateix, l’actualitat dels muntatges de peces clàssiques és un factor no gens menyspreable. De fet, apropar els clàssics és una comesa de cada temps històric. A Mérida s’acaba d’estrenar l’Èdip Rei sota la direcció de l’argentí Jorge Lavelli, el qual malda de mostrar la perenne modernitat del text de Sòfocles.
A Ciutadella de Menorca, la tragèdia està instal·lada dins les cases consistorials des de fa anys. Els desgavells a l’ajuntament s’han anat produint com un malefici pràcticament en cada etapa de la història recent des dels temps de la UCD, passant pel PSOE (sotragada d’agost de 1987), fins a les dues grans crisis del PP (la de 1996 i l’actual). El passat compta molt quan es viu el drama. Aquests dies assistim a un dels episodis més greus. Nou dels deu regidors, inclòs l’alcalde, que el PP va obtenir a les darreres eleccions, s’han donat de baixa del partit, però no dels càrrecs; la regidora fidelitzada (secretària del PP insular recent elegida al congrés celebrat fa dues setmanes) ha deixat les seves delegacions, el soci amb qui el PP va fermar un pacte de govern (insuportable per al grup de l’alcalde en la mesura que burxava en els embulls de l’anterior gestió) també ha deixat les seves. El des-juntament de l’ajuntament el fa ingovernable. Hi impera la cruel hibris, barreja de rancúnia i venjança d’uns contra altres dins les files dels que formaven govern, on l’únic regidor d’UPCM -dreta local enfrontada a la gestió del PP- exerceix la funció de “déus ex machina” enmig d’una crisi de dimensions còsmiques, sempre a escala municipal, és clar.
El lector no esversat en aquest batibull probablement no entendrà la magnitud de la tragèdia (agonia financera i una alarmant paràlisi), a la qual s’ha d’afegir com a protagonista cabdal, presumpte cervell de tot embolic, la figura d’un fins ara president del PP local i home fort de l’anterior mandat, damunt el qual conflueixen múltiples sospites (corrupció inclosa) i que ara sembla haver entrat en hores baixes.
Res a veure amb una crisi ideològica que podria assimilar els trànsfugues a discrepants d’una dreta ferotge (algú des de Mallorca estant hi ha volgut veure l’embrió d’una somiada “convergència democràtica menorquina”). No, déu meu; res d’açò! Tot respon a qüestions molt més primàries, lligades a les anses (els “agafalls”), no sols les ànsies, del poder. Per activa o per passiva, els posicionaments de l’oposició, PSOE i PSM, tindran conseqüències i, òbviament, no poden exercir només el paper del chor, que descriu el que passa (i açò ja és molt important si aconsegueixen clarificar-ho a la ciutadania perplexa) i que com a molt se’n queixa o se n’alegra. Els dos corifeus, en aquestes circumstàncies, haurien de dialogar molt i consensuar estratègies abans de mostrar llurs alternatives i eventualment llurs discrepàncies.
Si eixamplam un poc la mirada damunt la realitat balear, observarem que açò de Ciutadella no passa de ser un episodi més de la gran corrupció que ha deixat el PP quan governava amb Jaume Matas aquestes Illes com si es tractàs del seu “Rancho Grande”. Sense oblidar-nos d’altres rèpliques del terratrèmol a ca d’altri: als sis fronts d’incendi que té oberts el PP als tribunals de justícia, cal afegir-hi el del PSOE eivissenc i el no gens petit cas d’UM quan governava amb el PP el Consell de Mallorca.
Tot plegat configura un panorama aterridor. Qui es creu que cada poble forja el seu destí propi? En aquest cas, el nostre seria un poble culpable. Però, de quin pecat, com el que va encegar Èdip, som culpables? Quins déus haurem ofès? Quina és la cruel Esfinx amagada a les cavorques de la plaça des Born, que llença la pesta destruint-nos? La greu desafecció política, en seria la malaltia o més tost la causa?
(Publicat a Diari de Balears, 17 d'agost de 2008)
Idò, si, hi ha un sortida d'escacs que s'hauria de tenir en compte per desfer l'embull: que la resta de regidors que són tan purs, oh, tan nobles, oh! tan honestos en la banqueta de l'oposició que dimitissin en bloc; deixant sols, davant la gestió municipal, als 9 dissidents del Pp... Després sí que podríem dir que la tragèdia s'ha consumat, mentrestant, hi ha una lluita interna en un partit que voldrien que fos resolta pels altres i que s'ha escenificat en l'altar institucional...